TREBALL DIGNE
L'1 de maig, 12hs a pl Urquinaona: mani unitaria
Precarietat és baixos salaris, temporalitat crònica, accidents de treball, malalties professionals, treball submergit i discriminació. Actualment vivim la consolidació d'un sistema precaritzador que perpetua discriminacions i desigualtats fins i tot superada la barrera dels 30 anys. Exigim treball digne perquè és la manera de garantir la redistribució de la riquesa i l’eliminació de la precarietat vital que patim.
Precarietat és baixos salaris: a Espanya el Salari Mínim Interprofessional és de 600€ al mes, mentre que el salari mínim de Luxemburg és de 1.570€.
Precarietat és sobrequalificació: A l’etapa escolar se’ns explica un conte on el nivell d’estudis cursats és directament proporcional a l’èxit professional i a la qualitat de la feina que tindrem en un futur, generant-nos expectatives que poques vegades es compleixen. S’ha apostat per un model productiu basat en el totxo i el consum i el nombre de treballadors i treballadores que tenen un lloc de treball molt per sota de la seva titulació és enorme i segueix creixent. A l’hora, el nostre sistema educatiu conta amb un elevat nivell de fracàs escolar, la nova llei d’Educació de Catalunya ha de suposar un reforçament del sistema públic d’educació i el compliment dels compromisos adquirits pel govern i les escoles concertades en el Pacte Nacional de l’Educació, abandonant els plantejaments inicials del Govern que es dirigien en sentit contrari.
Precarietat és que moltes beques són contractes laborals encoberts que condemnen als treballadors i treballadores a l’economia submergida, amb salaris inferiors i amb alta inestabilitat i temporalitat.
Precarietat són feines il·legals i sense contracte, que pateixen especialment les persones migrades, les dones i els joves. Aquestes feines no garanteixen els drets més bàsics dels treballadors i treballadores, tenen jornades laborals abusives i una sinistralitat molt més elevada. Des d'ACTUA exigim que es lluiti decididament contra la contractació il·legal.
Existeixen a més, tot un seguit d’activitats necessàries i no poc cansades que no tenen cap tipus de consideració. El treball domèstic i reproductiu portat a terme majoritàriament per les dones és contínuament invisibilitat. Exigim la visualització i revalorització del treball reproductiu. Cal una urgent reorganització dels temps de treball i de dedicació a la llar per tal que homes i dones puguin viure els dos espais sense que les tensions de la conciliació recaiguin exclusivament sobre les dones.
La gent jove patim una espècie “d’atur intermitent”. Tenim el doble d’atur i de temporalitat que la població adulta. Les dones encara estem en pitjors condicions: taxes d’atur més elevades, més temporalitat i els salaris de les dones joves arriben a suposar un 50% del salari general.
La persistència d’estratègies empresarials que competeixen a base de reduir els costos laborals no és només una opció abocada al fracàs, és també la condemna per a milers de joves a un treball precari i, per tant, a una vida en precari.
No cal ser economista per veure que les coses no van bé: la baixada de poder adquisitiu, l’endeutament de les famílies,... Ens ho indica en definitiva el sentit comú. En els últims anys els empresaris han tingut uns beneficis extraordinaris i ara ens demanen que socialitzem les pèrdues. Aquells que han renegat de la intervenció de l’Estat, ara que no surten els números degut als seus excessos, pretenen que els treballadors i les treballadores, de nou, ens apretem el cinturó tot fent créixer la segregació entre aquests i fent que paguin de forma més acusada les dones, les persones migrades i els i les joves.
Els recursos públics no han de ser utilitzats per tapar els forats que han deixat tota una colla d’especuladors, ara és el moment d’utilitzar-los per minimitzar els riscos socials. No acceptarem que s’aprofiti la crisi per portar a terme polítiques de desregulació laboral o d’ajust.
Reivindiquem un canvi de model productiu que deixi de competir amb precarietat i baixos salaris i aposti decididament per la innovació tecnològica i organitzativa i per als sectors de producció de més valor afegit.
Cal una política econòmica i una política fiscal més fortes, més justes i més eficients que potenciïn la millora dels serveis públics educatius, sanitaris i socials a través d’impostos progressius i directes. No volem xecs que es reparteixen indiscriminadament a rics i pobres, volem un sistema públic fort i sanejat. No serem els i les joves treballadores qui paguem els plats trencats!
Davant aquesta precarietat els i les joves exigim un treball digne. Volem drets laborals i sindicals, igualtat entre homes i dones, accés a la protecció social, la no discriminació a la feina, salari mínim a 1000€, feina estable i per tant una vida digna.
Exigim treball digne perquè no volem més explotació laboral i perquè és l’element clau per a construir societats justes, igualitàries i inclusives, on tothom pugui emancipar-se i dibuixar el seu futur lliurement. Només guanyant en treball estable i amb drets mirarem amb optimisme el nostre futur.
Sabem que l’acció col·lectiva és la millor resposta per a la conquesta de drets socials i de les condicions laborals. És per això que el proper 1 de maig tornarem a sortir al carrer conjuntament amb milions de treballadores i treballadors de tot el món. Aquesta és la nostra millor eina i la farem servir.
I tu què, actues?
www.primerdemaig.org
Acció Escolta de Catalunya; Acció Jove - joves de CCOO; Associació de Casals de Joves de Catalunya; AEP - Associació d’Estudiants Progressistes; CJC - Joventut Comunista del PCC; Joves de la USOC; ESPLAC - Esplais Catalans; JOC - Joventut Obrera Cristiana; Joves Comunistes - PSUC Viu; Alternativa jove - Joves d’EUiA; JEV - Joves d’Esquerra Verda.
